Gra a gra es desgrana la lletra del cor de la Graham. Enmig del so mort de la font que no raja per la calor de l’estiu. Poc a poc ens deixem seduir per la melodiosa veu de la petita gran Nuria.
Perduts en la foscor del Montseny, amagats sota el Matagalls, acompanyats tan sols per una guitarra i una passió sense límits, esperant que la mitjanit faci baixar el teló.