No pot deixar de viure amb intensitat el somni promès. El cel avisa que no te fi i necessita un minut per fer-s’ho seu. Convertir els somnis en realitat no hauria de ser tan fàcil? Viure despert el somni esperat no hauria de fer-ho qui seu al costat de Morfeu?
L’olor de l’herba fresca l’acarona, el bosc l’embriaga i amb la primera rafega del gregal la noticia s’escampa. La muntanya juga amb el vent corrent cap a la vall amb els bons auguris. Ja vindrà el temps de celebrar-ho, ara prefereix seguir abraçada a la serenor. Qui sino ella compartirà la joya de somiar desperta intensament.
Un cor, un somriure, dos paraules i un petó.
Més que paraules 