Si mare, encara recordo les teves paraules quan em revelava per l’ordre imposat a casa. I les constants lluites perque la roba no habités totes les vacances al terra de l’habitació. Les anades i vingudes al menjador per comprovar que havia deixat el telefon lliure per si l’àvia trucava. O les corregudes que ens feien arribar tard a tot arreu perquè l’escalfor de l’aigua de la dutxa no em deixava sortir mai a temps per marxar a l’hora.
Però el que més recordo era l’escalfor de les teves atencions constants. L’esforç de ser-hi i enamorar-nos amb un suc de taronja acabat d’espremer. Com espolsaves les pors de la nit embolicant la manta sota el matalàs evitat així que els petits monstres que habitaven sota al llit o dins l’armari fosc entressin sota els llençols per transtornar el nostre son. Encara ho recordo. I ara amb la distància m’adono que ho trobo a faltar…
T'estimo mare 💜
Més que paraules 