Tag Archives: #thatsme

Citació

Per fi la meva Gràcia

Children QR by Dina Filatov

“Children QR” by Dina Filatov

Amb la claror del sol ja al carrer, petites passes surten del seu amagatall per refer el seu camí diari. Carregades amb la motxilla plena d’il·lusions, retroben els amics, i comencen la cursa per arribar al joc del dia. I es així, com les petites passes dels infants recuperen el carrer que els pertany, ocupat a la foscor per sorolls estranys de trencadisses de vidres, focs inesperats i consignes irrepetibles.

Es així com cada dia des de fa tres, els meus fills tornen la normalitat al meu barri. Amb la rutina diària del trastejar per no arribar tard a l’escola ni de perdre el tren de descobrir a quin món els endinsaran els seus amics. Els miro i somric, perquè se que són ells els que fan construir el barri cada dia amb la seva normalitat de crear els canvis sense violència. Cada dia les seves petites passes creen la música necessària per construir la meva estimada Gràcia.

 

Citació

Te deix amor la mar

Bike by Nelina Trubach-Moshnikova

Te deix amor la mar com a penyora; i mon cor; i les angoixes que em persegueixen deixant rastre a causa del que ja he viscut i no deixar de reviure. Te deix amor el meu estim perquè a totes hores et sentis acompanyat; perquè no oblidis que darrera l’horitzó tota jo penso en tu i t’espera. Te deix amor allò més preuat, símbol del que se sent quan som junts. Te deix la mar, mon cor, la meues pors, el meu sentir, el meu pensar …. penyores per no enyorar allò que a vegades  la distancia no ens deixa tocar.

Citació

Estic perdent la fe en tu

Asia I life here by Pawel Mendrek

Les paraules sobren quan les accions desapareixen. Les carícies s’obliden i el passat sembla irreal. Un somni fictici que ha durat molt per venir del món de Morfeu. Records borrosos del desig i emocions a flor de pell. De passió i promeses d’amor etern. Encara sent la seva olor…

Poc a poc ha anat perdent la fe. Tot i ser-hi expectant, desitjant els seus llavis humits. La transparència del seu mirar l’ha fet invisible al seu parer. S’empassarà el seu orgull perquè és a qui més estima. Però no pot fer res més que dir-li adéu.

Citació

Ja no vol esperar més…

25833f7fd9f0ee5136b5ad2259138912

Ja no vol esperar més. Ja no te ganes d’amagar-se pels portals, ni de viure vigilant. La por de ser descoberta pressiona el seu ésser i la deixa fora de joc. Caminar amb cura per evitar que els passos fets facin mal, l’està apartant del que sent.

Només pensar en la normalitat la fa riure. O potser és sentir el tacte de la seva mà a tocar, que la fa feliç. No deu ser que les ganes de besa’l sense més dir la fa sentir-se immensament afortunada? I es des d’aquesta sensació que ja no vol esperar. Ja no vol callar més que l’estima, que vol continuar al seu costat, ara que l’ha trobat. Vol cridar-ho ben fort i deixar que el vent porti les noticies a qui vulgui escoltar-les…

Ja no vol esperar més per gaudir de la intensitat d’estimar-se.

 

Citació

Sota els llençols <3

illustracio_paula_bonet (20)

Vine sota els llençols i acompanyem al mon dels somnis fins a l’albada. Tanca els ulls al meu costat, tranquil, sabent que jo hi soc. Deixa enrere l’ahir dantesc per centrar-te en l’ara.

Vine, escolta la cançó de bressol que canta el frec dels nostres cossos mentre busquen la millor manera d’estar a prop, ben a prop. I així, tanca els ulls sense pensar en l’endemà, ni en l’adéu ni en el mon que a vegades ens ofega. Deixa que t’acaroni el respir serè que transpira la meva petita cambra.

Vine, sense perdre més temps, a gaudir de la serenor que amaga el silenci que ens envolta quan som junts, inerts sota l’escalfor de la manta de llana vermella que ens acompanya. Tanca amb mi els ulls, ara que a fora es fosc i ja res s’espera de tu, ni de mi, ni del món. Deixa’t portar, sense pressa, pel fondre’ns, per tornar a recuperar l’alè necessari per seguir demà a trenc d’alba.

Citació

No other.

Speak slowly, tongue of winter
Leak only strokes of bright moonlight.These streets I‘ve weaved with hunger
Repeatedly with white sheet eyes.
Quiver through the nights

Beneath a lonesome moon, I hear,
This city croons to me, no other.
With dark descending phantoms
Haunts hoary heads the longest wail

Their hollow beat of footsteps
Will follow me midst snowy trail

Beneath a lonesome moon, I hear,
This city croons to me, no other.
Releasing all too soon, I’m near;
To her my chest gives in, no other
(The grieving streetlights monitored me well, since all was but frost)

Citació

L’art de conversar..

illustracio_paula_bonet (18)

L’art de conversar amb tu comença a apassionar-me, t’ho confeso. Serenes i tranquil·les paraules que ens passegen  pel món que ens envolta, sota la negre nit d’un senzill dimarts.

I el to de la teva veu s’ha convertit en part indiscutible del meu bona nit. I t’escolto estirada al llit esperant que la son no arribi massa d’hora avui; perquè el temps que ens escoltem son les carícies diàries que busquem i ens regalem.

T’espero avui també. T’espero perquè ara mateix no sospito cap altre manera més intensa de tancar els ulls. Si fossis aquí t’ho diria a cau d’orella. Però com ets lluny, només puc enviar-te aquest missatge dins l’ampolla del meu espills.

Citació

Mira per on…

Carpet surfing

Mira per on  encara recordo el primer dia que et vaig veure. Assegut allà a la Sedeta, expectant a les explicacions macroecomiques de no se quin expert. I jo, dues files darrera teu, mostrant el mateix interès però notant la teva presència.

Mira per on, qui ho havia de dir que un petit pas acostes posicions. Ara noto uns petits nervis a l’estómac només de pensar-te. Res a l’horitzó fa intuir que tu em tinguis al cap però no puc evitar tenir-t’hi jo.

Avui m’he despertat pensant en tu. Davant del mirall, com cada mati, em mirava mentre la meva ment, et projectava davant meu.  Quina sensació més necessària. No se si tinc res a oferir-te ni si tu voldries recollir-ho, però reconec que et trobo delicadament interessant. I ara per ara aquest fet em fa sentir viva.

Citació

“Can you feel it”

Can you feel it by Thomas Sailot

Només recordar la nit tota ella s’estremeix. Només pensar-hi tota ella el torna a desitjar amb intensitat. Sap que és veure’l i deixa-se portar per la passió que es desencadena irrefrenablement dins seu, senzillament perque el té a prop.

I allà asseguda, el contempla mentre feineja com si res estigues fora de lloc, com si la complicitat hagués existit des de fa anys. I el segueix amb la mirada com un joc més. I mentre el mira, s’adona que l’envaeixen les ganes de tornar a senti’l, amb intensitat, dins seu.

Citació

la vellesa del tren…

Green eye by Thomas Sailot

Atrafegada com cada dia que puja al Tibidabo, corre per no perdre el temps ni el tren. Segueix el ramat que vol, com ella, arribar al seu destí sense pausa possible, mentre continua absorta en el seu pensar de llargues llistes interminables…

I com ella, davant seu, una dona s’afanya a no perdre l’equilibri en un d’aquells cops de fre inesperats. I s’hi veu reflectida per un instant, com si s’hagués traslladat temps enllà, d’aquí a 15 anys. Una rèplica del que podria ser quan el temps l’ompli de blancor i arrugues que no es poden dissimular.

I un sense fi de inquietuds l’envaeixen: Com deuria ser ella a la seva edat? S’esperava estar en el temps que ara li toca viure? Quins anhels deu haver perdut al llarg del camí? Es tant feliç com s’imaginava que seria? El pas del temps continua obsessionant-la. El pas del temps continua essent un misteri que li encantaria  no haver de descobrir.