47, 48, 49, 50 …

@paulabonet

47, 48, 49, 50 … compte endavant sabent que seran els seus millors anys. En plena maduresa sap qui és i on va; que busca i amb qui vol compartir-ho. No s’esperava el plaer de viure una plenitud vital 100% corresposta. Potser no ho esperava però ara no ho vol perdre.

51, 52, 53, 54 … sense fi el seu alè l’esperona per seguir construint abans d’emprendre el llarg viatge fins a la vall del riu vermell. L’olor del te, cada matí li recorda que ella encara l’acompanya i segueix somiant al seu costat. Ja no pot imaginar-ho de cap altre manera.

55, 56, 57, 58 … projectes que enamoren el despertar de cada dia. Inquietuds que n’alimenten l’esperit i el fan sentir viu. L’olor de la quotidianitat no el deixa de sorprendre. El gust dolç dels petons que encara estarrufen la seva pell sense més esperar.

59, 60, 61, 62 … sumant, segueix sumant!!! Sense fi. Amb la vista posada a l’horitzó del demà.

L’hora de tancar el llums

L’hora de tancar els llums s’acosta. L’espera des d’aquest mati. L’espera des de que l’anhela al seu llit, des de que l’anhela darrera d’ella, amb l’escalfor i la intensitat que es produeix en cada encontre nocturn. L’espera per sentir l’alè del qui la desitja, per notar els braços de qui la vol, per gaudir de la immensitat de la foscor.

L’hora de tancar els llums ja es aquí. Com qui no vol la cosa ha arribat després de fer-se pregar. I sense res més que el desig l’acull. La deixa passar per lliurar-s’hi, nua, totalment.

L’hora de tancar els llums ja ha passat i amb aquest adéu s’inicia una nova batalla, la desitjada. El seus dits n’inicien el ball. La resistència fingida n’aprofundeix les ganes. Un peto al coll, un girar de llavis per recuperar la besada fugida i la cançó comença a sonar fins al darrer sospir d’amor.

 

Digues tan sols una paraula i seré tot teu

Se sent afortunat. Sap que no li cal buscar fora el que troba cada dia dins. Sap que el desig es marca a cada nou besar de llavis. Sap que la busca cada mati, cada nit, cada instant. Sap que fins i tot amb els ulls clucs la seva imatge l’excita. Un sentir de paraules l’eleva fins l’extasis en estat pur.

I amb aquest sentir, marxa cada dia fins al coixí i espera el món dels somnis per traspassar amb un sospir les muntanyes que els separen. I s’aferra als llençols cada matí excitat per l’olor del seu sentir esperonat pel record del darrer tocar. I així s’adona, dia rera dia, que una sola paraula d’ella el torna bojament a excitar.

Que s’amaga dins del parc

Talla l’alè el fred del desembre però res els atura allà a l’entrada del parc. Somriures que denoten timidesa; mirades per evitar ser massa vists; pressa per trobar el seu banc. I a cada bossa s’amaga delicadament els detalls de l’amor en forma de regal.

Poc a poc tot agafa forma… mentre la Callas canta les millors arias a ritme del batec del sentir es degrana el desitg per veure posades les delicades prendes que surten rere el paper de seda. I per un instant s’adonen que l’eternitat els reservava un paper especial.. i ara ja no volen deixar escapar el seu paper protagonista.