A quatre pases segueixes defensant la teva posició. Serè, conciliador, ple de raons que m’enamoren i m’acosten cada cop més de tu. Mira’t, segur de lluitar per conviccions, desgranant la consciéncia de viure pel que creus.
I no puc evitar desitjar-te. Imaginar que podria despertar en tu sensacions contraposades al plaer de fer el camí correcte. Només pensar-hi noto la cremor a les galtes. I decideixo traslladar-ho al temps dels somnis. Un món d’Ades que ens ajudarà a viure sense desestructurar una realitat amb la que hem de viure fins al darrer alè.
Més que paraules 