@paulabonet
47, 48, 49, 50 … compte endavant sabent que seran els seus millors anys. En plena maduresa sap qui és i on va; que busca i amb qui vol compartir-ho. No s’esperava el plaer de viure una plenitud vital 100% corresposta. Potser no ho esperava però ara no ho vol perdre.
51, 52, 53, 54 … sense fi el seu alè l’esperona per seguir construint abans d’emprendre el llarg viatge fins a la vall del riu vermell. L’olor del te, cada matí li recorda que ella encara l’acompanya i segueix somiant al seu costat. Ja no pot imaginar-ho de cap altre manera.
55, 56, 57, 58 … projectes que enamoren el despertar de cada dia. Inquietuds que n’alimenten l’esperit i el fan sentir viu. L’olor de la quotidianitat no el deixa de sorprendre. El gust dolç dels petons que encara estarrufen la seva pell sense més esperar.
59, 60, 61, 62 … sumant, segueix sumant!!! Sense fi. Amb la vista posada a l’horitzó del demà.
Més que paraules 
Nous escrits, nova vida, soc feliç de veuret aixi… t’estimooooo